CA 
ES
EN
PT
FRLes dades sobre màgia més antigues que es coneixen es remunten a l'antic Egipte. Gràcies a la inscripció d'un papir sabem que hi va haver un mag anomenat Dedi que va aconseguir sorprendre el gran rei Keops. El truc d'il·lusionisme que va realitzar va deixar tot el públic atònit; va tallar el cap a un oca i, després d'una sèrie d'invocacions, va aconseguir que l'oca caminés amb el cap al seu lloc, com si res no hagués passat. Va causar tant de furor que fins i tot van dir que Dedi era un enviat dels déus.
Mentrestant, als carrers —no només d'Egipte sinó de molts altres llocs—, els jocs de cubilots, boles i vasos eren molt comuns i meravellaven la gent.
A Amèrica del Nord, els bruixots de les tribus realitzaven també grans proeses com col·locar una fletxa a l'interior d'un cistell i, mentre el bruixot dansava, la fletxa cobrava vida i s'aixecava verticalment fins que quedava suspesa a l'aire, fora del cistell… Al·lucinant, oi?
Més endavant, durant l'Edat Mitjana, es van donar a conèixer 3 variants de màgia: la màgia elegant que s'efectuava per a reis i nobles; les representacions al carrer, per a la gent del poble; i la màgia negra, associada a poders sobrenaturals.
A poc a poc, els il·lusionistes van anar viatjant pel món mostrant els seus trucs a la gent. Ja al segle XVII el públic considerava l'il·lusionista un artista que entretenia i collía èxits.
Durant el segle següent, l'il·lusionisme a Europa va cobrar gran rellevància, i era possible veure espectacles de màgia en grans teatres.
